HE JUGAT AMB ELS LLOPS, de Gabriel Janer Manila

FITXA TÈCNICA

Títol: He jugat amb els llops
Autor/a: Gabriel Janer Manila
Núm. de pàgines: 168
Editorial: La Galera
Preu: 13.95€ (Casa del Libro)

SINOPSIS

Quan en Marcos només tenia 7 anys el seu pare el va vendre a un terratinent perquè es cuidés d'un ramat de cabres, tot sol, enmig de les muntanyes, a la terra dels llops. Marcos hi va viure més de 10 anys, en una comunió perfecta amb la natura, que el va ajudar a sobreviure a la solitud de l'abandonament i a la manca d'afecte i amor. He jugat amb els llops és una història duríssima, d'una sensibilitat extrema i bellament escrita amb l'ofici d'un mestre de la literatura infantil i juvenil del nostre país, que captivarà tant els lectors joves com els adults. 1. Novel•la colpidora, d'una sensibilitat extrema i bellament escrita, que emocionarà els lectors joves i adults. 2. Basada en una història real que el franquisme va amagar i que Gabriel Janer Manila va donar a conèixer amb la seva tesi doctoral l'any 1979. 3. El 2010, a més de la novel•la, també se n'estrenarà una pel•lícula, Entre lobos, de Gerardo Olivares, amb Juanjo Ballesta, Carlos Bardem i Sancho Gracia. 4. Un premi Joaquim Ruyra de luxe, escollit guanyador per unanimitat.

“Vaig arribar a sentir que formava part d’un grup d’animals: ((...) L’única diferència que hi havia amb aquells animals era que em podia servir de les mans. ((...)) També em diferenciaven els pensaments . Em venien al cap sense que sabés perquè. La meva intel·ligència era més poderosa que la dels animals. No sé com explicar-ho. Ells tenen cura d’ells mateixos, sense que ningú no els ajudi. Ningú no els n’ensenya. Tenen el seus fills, els crien com els millors pares que puguin existir. I estimen més que no els pares i les mares dels humans.”

OPINIÓ

Sens dubte He jugat amb els llops és un llibre màgic. La meva opinió del llibre és molt positiva. Reflecteix la vida real i situacions que ens podríem imaginar encara que a vegades ens costin de creure.

En Marcos és un nen que neix en un entorn de pobresa tot just quan s'acaba la guerra civil. És el mitjà de tres germans i, quan té 5 anys, la mare mor en el part del més petit. El nadó se l’emporta una tia per criar-lo, del germà gran se’n fa càrrec un oncle i en Marcos es queda amb el pare, que aviat coneix una altra dona i hi comença a conviure. La dona exerceix de madrastra i pica en Marcos contínuament sense que el pare faci gaire per impedir-ho. Enduts per la pobresa, tots tres viuen en un poble de muntanya, arraulits dins una cabana de carboners, criant porcs i cabres.

Un dia apareix un home a cavall, entrega uns diners al pare i s’enduu en Marcos. El pare l’ha venut a un terratinent. En Marcos va a parar a una casa gran, on és alimentat. Una nit, el terratinent el torna a pujar al cavall i el duu a les muntanyes. Allà l’entrega a un treballador seu, un home vell que viu com un ermità a l’interior d’una cova i que és l’encarregat de criar i pasturar el bestiar del terratinent (unes 300 cabres). L’home es diu Damià, és poc parlador i ensenya en Mar­cos a tenir cura de les cabres i a sobreviure a la muntanya; en Marcos aprèn a alimentar-se de llet de cabra, de conills, de móres d’esbarzer, de cireres d’arboç, de raïm salvatge...

Una nit, en Damià surt de la cova i ja no hi torna més. En Marcos es queda sol i, quan el terratinent puja a recollir unes quantes ca­bres, el nen li pregunta per en Damià, però l’home no li dóna cap explicació, només li diu que l’únic que l’ha de preocupar és tenir cura del bestiar.

A poc a poc, en Marcos s’habitua a viure sol a la cova i comença a relacionar-se de manera instintiva i natural amb els animals del bosc: ocells, colobres, llops, rates, àguiles, guineus..., que, al seu torn, es relacionen amb ell com si fos un més de la muntanya. En Marcos, lentament, comença a oblidar la seva part humana i sent que conviure amb els animals salvatges li és més senzill que amb les persones. Gairebé se li ha esborrat el re­cord del pare.

Un dia, 13 anys després de ser venut, un guardaboscos el descobreix corrent a quatre grapes pel bosc, entre els animals. L’endemà es presenta a la vall una parella de la guàrdia civil que empresona en Marcos i el porta al poble. Un cop allà, el bar­ber li talla els cabells i és conduït al quarter de la guàrdia civil. Enmig de l’enrenou que s’organitza, apareixen el pare i el terratinent que el va comprar. A en Marcos li costa reconèixer el pare. Les autoritats li pregunten què vol fer i amb qui se’n vol anar, però ell, desconcertat, no sap què dir. Llavors apareix un jove, en Joan, que estudia per ser capellà en un seminari, i s’ofereix a fer-se càrrec d’en Marcos. En Marcos accepta. Amb tota la paciència del món, en Joan intenta que en Marcos es torni a adaptar a la vida civi­litzada, però al noi li costa molt menjar de nou amb coberts, dormir en un llit, anar amb roba, portar sabates, relacionar-se amb les persones... Durant un temps treballa com a pastor d’ovelles, en una residència de convalescents i en la cons­trucció, entre altres oficis.

Deu anys després d’haver abandonat la vida al bosc, sobreviu com pot enyorant dia a dia els amics animals amb qui va conviure 13 anys. Els encarregats dels llocs on treballa es cansen d’ell de seguida, perquè el consideren un tarambana. No pot desempallegar-se del tot del seu estigma d’home salvatge.



PERSONATGES

En Marcos és un nen que neix durant la postguerra espanyola, una època de penúries i grans dificultats que marcaran per sempre el seu destí. Rebutjat pels éssers humans, troba en els animals els seus iguals.
Imbatible pel desànim i valent davant les dificultats de la soledat, la gana i la por, acaba
establint la seva realitat en el bosc, com un animal més, i creu que entre els llops, les guineus, les colobres, les àguiles i fins i tot les rates, els sentiments són més purs, més sincers, i la  maldat no existeix. La tornada al món civilitzat i acostumar-s’hi de nou li serà dificultós, i mai no podrà oblidar l’entorn salvatge en què va créixer i els animals amb els que va conviure.

Pare d’en Marcos. Marcat per la pobresa extrema, la mort de la seva dona i la influència d’una nova parella que considera en Marcos com un destorb, decideix vendre el seu fill per diners.

Damià. Pastor que viu sol a les muntanyes i que s’encarrega del bestiar del terratinent que ha comprat en Marcos. És un home auster, poc parlador, que ensenya al nen la feina de pastor, les tècniques de caça i altres estratègies per sobreviure sol al bosc.

Joan. Seminarista que es fa càrrec d’en Marcos quan la guàrdia civil el porta al quarter del poble.

Animals. Els diferents animals amb qui en Marcos va fent amistat, sobretot els llops.

“Àguila, llop, alzina, aigua, neu, flor, muntanya, roca, pluja, conill estepa, guineu, foc, cérvol, colobra, arboça, penya, cova, senglar, llobató... Era el meu món i, no obstant això, no en coneixia els noms. Es pot viure en un món sense que sàpigues els noms de les coses que l’habiten? No sé si els havia sabut mai. Potser només me n’havia oblidat; però ara em semblaven nous de trinca. Cada cosa tenia un nom, cada color, cada fulla dels arbres. A poc a poc vaig aprendre a posar noms a la història que havia viscut. I descobria que les paraules em podien servir per recontar-la”.

L’autor havia fet una recerca doctoral sobre el cas d’un noi de 13 anys que havia viscut abandonat durant 13 anys a les muntanyes de Sierra Morena i més tard va decidir de publicar el llibre. (AQUÍ trobaràs la premsa sobre el llibre)

 També hi ha la pel·lícula basada en el llibre, es diu "Entrelobos" i té molt bona pinta!

Si l'heu vista, no us oblideu de dir-nos la vostra opinió!

  

Valoració: Màgic **** (4/5)